Estendrà Nadal la seva voracitat a la “Gran Poma”?

Feia temps que l'Obert d'Estats Units, que comença aquest dilluns 25 d'agost, no es presentava tan apassionadament obert. En aquesta edició de 2008, les evidents mostres de fluixedat del vigent tetra campió, Roger Federer (2º), donaran ales a l'home que li ha desbancat del tron del tennis mundial, Rafael Nadal (1º), per a perseguir un insòlit i espectacular cuatri plet Roland Garros, Wimbledon, Jocs Olímpics US Open. Però també esperonaran a altres 9 caps de sèrie hispano parlants, als ‘top 10’ locals Andy Roddick (8º) i James Blake (9º) i a la resta d'aspirants, liderats per la tercera raqueta mundial, el serbi Novak Djokovic (3º). En categoria femenina, la incertesa en els pronòstics és encara major si cap.

Roger Federer, quàdruple defensor del títol, buscarà igualar els 5 triomfs assolits en Flushing Meadows per Jimmy Connors i Pete Sampras (rècord en l'era “open”, encara que el suís seria el primer en encadenar-los consecutivament). No obstant això, l'insaciable helvètic, guanyador de 12 “grans” de 2003 a 2007 (a només dues conquestes del rècord de Pete Sampras), ha tirat el fre de mà aquest any, i el seu últim Gran eslam segueix sent l’ obtingut en 2007 en aquestes pistes. L'Obert d'Austràlia va ser para Djokovic (el primer “gran” en el seu palmarès); i Roland Garros… i Wimbledon! per a Nadal; de manera que Federer corre el risc de concloure la temporada sense un sol Gran eslam que dur-se a la boca per primera vegada des de 2002. De la genialitat del helvètic cap esperar qualsevol cosa, si bé, per descomptat, les seves recents derrotes en Toronto (Gilles Simon), Cincinnati (Ivo Karlovic) i en els JJOO de Pequín (James Blake) no parlen molt al seu favor.

Si Federer arriba A Nova York amb 12 derrotes en el que va d'any (el doble de les quals arrossegava en la passada edició), Nadal, amb més partits disputats (78 a 59), acumula quatre menys (8). Sens dubte, el millor Rafa en pista ràpida (de moment) és inferior al millor Roger en aquesta mateixa superfície. Però el flamant nombre 1 mundial, com ha demostrat aquest any amb els seus 8 títols d'allò més variats, és capaç de tot en qualsevol tipus de pistes (i ja no només en terra batuda, on és el dominador intractable amb les seves 4 corones en Roland Garros d'una tacada). El seu millor resultat en “el gran” novaiorquès (cambres de final en 2006) passarà segurament a millor vida. Per primera vegada, el mallorquí sembla arribar en plenitud física a aquesta segona part de la temporada i, si els seus genolls no li castiguen (com va ocórrer en la passada edició), aspirarà a la victòria i a un antològic “petit Eslam” (amb 3 dels 4: Roland Garros, Wimbledon i US Open).

Alerta a Djokovic… i als demes espanyols

Evidentment, el principal perill per a Nadal (a part de Federer) serà Djokovic, l'únic tennista que li ha vençut dues vegades aquest any (ambdues en pista dura). Però, sobretot, també l'únic capaç de frenar a l’ huracà manacorí des que va iniciar la seva vertiginosa borratxera triomfal al maig, amb títols successius a Hamburg, Roland Garros, Queen’s, Wimbledon, Toronto, semifinals en Cincinnati (aquí va caure davant “Nole”) i or olímpic a Pequín (amb revenja inclosa en “les semis” davant el serbi).

Si el finalista de l'any passat davant Federer (Djokovic) sembla en forma actualment, no pot dir-se el mateix dels altres dos semifinalistes, Nikolay Davydenko (5º) i David Ferrer (4º), encara que no convé descartar la possibilitat d'una reacció a temps. “Ferru”, botxí de Nadal l'any passat en vuitens, serà un dels 6 caps de sèrie espanyols (la mateixa xifra de 2007) al costat del propi Rafa, Fernando Verdasco (13º), Tommy Robredo (15º), Nicolás Almagro (18º) i Feliciano López (27º), octau finalista en la passada edició. Completen la quinzena d'espanyols en el quadre principal dos ex Nº 1 mundials com Carlos Moyà (quart finalista l'any passat) i Juan Carlos Ferrero; al costat d'Albert Muntanyès, Guillermo García López, Óscar Hernández, Pablo Andújar, Marcel Granollers, Iván Navarro i Santiago Ventura. ALS tres últims els han tocat tres durs caps de sèrie d'entrada.

“Nalbi” i “Feña”, l’experiència; “Delpo”, la pujança

Entre la resta de tapats –com puguin ser els locals Andy Roddick i James Blake; el britànic Andy Murray (6º), guanyador del seu primer Màsters Sèries en Cincinnati; o el gegantot croata Ivo Karlovic (14º)–, figura, per descomptat, David Nalbandian (7º), encara que la temporada que està realitzant el cordovès no convidi precisament a l'optimisme (com tampoc la de Juan Mònaco (29º), octau finalista l'any passat). Dels tres pre classificats argentins, sens dubte, el més il·lusionant a dia d'avui és el prompte vint anyer Juan Martín del Poltre (17º), que acudeix a terres novaiorqueses… amb 4 títols consecutius sota l'aixella! (2 en pols de maó i 2 en pista ràpida, amb Roddick menjo víctima més il·lustre).

“Delpo” tindrà un duel fratricida per a obrir boca, contra Guillermo Canyes. Dels 10 albicelestes en liza, també s'amidaran a caps de sèrie Eduardo Schwank, Martín Vassallo Argüello (contra Ferrer), Sergio Roitman (contra Murray) i Màxim González (contra Federer!). Més senzill ho tindran a priori José Acasuso i Agustín Calleri. Per culpa d'una pubalgia, es trobarà a faltar a Juan Ignacio Chela, quart finalista l'any passat.

L'orgull de Xile queda reduït aquesta vegada a Paul Capdeville i, sobretot, Fernando González (11º). El bombarder “” de La Reina, flamant subcampió olímpic (després d'un fallit pas pels Màsters Sèries de Toronto i Cincinnati), voldrà oblidar la seva eliminació en primera ronda de l'any passat. Les cambres de final que va arribar en 2002 queden molt lluny i tal vegada hagi arribat el moment d'actualitzar “” l'historial. El peruà Luis Horna, l'equatorià Nicolás Lapentti i l’uruguaià Pablo Cuevas (menjo Capdeville, supervivent de la “qualy”) completen la trentena d'hispano parlants en el quadre masculí.

Sèrbies, russes… i Williams

En categoria femenina, absents les tres últimes campiones del Gran eslam novaiorquès (les belgues de retirada prematura Justine Henin i Kim Clijsters i la russa Maria Sharapova, per una lesió de muscle), els pronòstics estan més oberts que mai. Qualsevol aposta forta per una sola aspirant se'ns antova una temeritat, ja que hi ha un bon ramillet de candidates amb opcions.

S'imposaran les dues sèrbies que encapçalen el rànquing, Ana Ivanovic (1ª) i Jelena Jankovic (2ª), encara no aurades en aquestes pistes? Ho farà la qual ostenta un major èxit recent, la russa Svetlana Kuznetsova (3ª), campiona en 2003 i derrotada en la final de l'any passat per Henin? Ho farà alguna dels seus compatriotes més il·lustres, com Elena Dementieva (5ª), Dinara Safina (6ª) i Vera Zvonareva (8ª), les tres que van copar el podi olímpic a Pequín; o com Anna Chakvetadze (10ª), semifinalista en 2007? Imposaran el factor camp les germanes Williams, Venus i Serena, ambdues amb dos títols del US Open en el seu palmarès, ja de fa uns anyets?

La representació hispano parlant, d'altra banda, es redueix a 6 espanyoles (Anabel Medina, 26ª pre classificada; Carla Suárez, Nuria Llagostera, María José Martínez, Lourdes Domínguez i Virginia Ruano), a l'argentina Gisela Dulko i a la paraguaiana Rossana dels Rius, supervivent de la fase prèvia.